RETORN A HAIFA

Ghassan Kanafani / Àlex Rigola

19/03/26 - 26/04/26

CHANTAL AIMÉE, JORDI FIGUERAS,

ARIADNA GIL & CARLES ROIG

UN RELAT PER NO OBLIDAR EL GENOCIDI D'ISRAEL SOBRE EL POBLE PALESTÍ.

La història d’una mare i un pare palestins que, després de fugir de la seva ciutat natal durant la Nakba (Ocupació israeliana de 1948 que va portar a la despossessió dels palestins de les seves cases i terrenys), torna a Haifa vint anys després per veure la seva antiga llar.

Ghassan Kanafani escriptor i periodista, també va ser un activista que va denunciar les injustícies que patien els palestins i a promoure la seva causa a través de la seva literatura i el seu treball. La seva obra sovint combina elements de la vida quotidiana, la resistència i l'esperança. Malauradament, va ser assassinat el 1972 pel Mosad (Israel).

Una proposta-crit que neix de la necessitat davant l’abandó europeu dels ciutadans palestins i que formarà part del cicle de les sales de proximitat BATEGANT PER PALESTINA.

Durada 55'

COL·LOQUI POSTFUNCIÓ RECOMANA amb Andreu Gomila 21/3/26

COL·LOQUI POSTFUNCIÓ OMNIUM CULTURAL amb David Fernández 25/3/26

Retorn a Haifa, de Ghassan Kanafani, és un projecte escènic que neix de la voluntat d’apropar a l’espectador una mirada del que passa a Palestina amb aquest relat escrit per un palestí el 1969, el mateix any que jo vaig néixer. Que lluny i, malauradament, que poc canvia la injustícia.

El text, de gran poder dramatúrgic per les tensions i conflictes dels seus personatges, s’allunya del relat èpic o del lament per situar-se en un terreny molt més incòmode: el de la responsabilitat política. Kanafani, també activista polític, entén la literatura no com a un entreteniment sinó com a arma política on la narració i la poesia són les eines de lluita, i en part això li va suposar que quatre anys després fos assassinat per agents del Mossad.

El nucli temàtic del text gira entorn de la pèrdua i la identitat. Pèrdua de la terra, de la continuïtat, de la capacitat d’escollir el propi destí. Una reflexió dura sobre què significa ser desposseït, però també sobre què significa acceptar la pròpia responsabilitat. En el relat no hi ha espai per al lament: exigeix accionar davant la injustícia.

Fet incòmode per nosaltres com a espectadors per dues raons. La primera és que aquesta injustícia porta més de cent anys organitzant-se i on els europeus, per la nostra vergonya, hem jugat un paper lleig i nuclear per finalment fer allò que Roberto Bolaño considerava el veritable mal: girar la cara, fer veure que no veus. La segona incomoditat és la identitat de la qual ens parla.

Kanafani ens descobreix que la identitat no és immutable. La identitat pot ser trencada, apropiada o transformada. I això ens situa en un territori molt vulnerable.

Venir a veure Retorn a Haifa, en el nostre cas un relat a quatre veus —Chantal Aimée, Jordi Figueras, Ariadna Gil i Carles Roig— que assumeixen el rol de quatre personatges, és acceptar una peça que no explica el tot, que no guia l’espectador de la mà, sinó que el col·loca davant d’un mirall incòmode amb preses de decisions no sempre fàcils. I ho fa amb un relat de fets, de dialèctica i del pes del silenci, acompanyat d’un estil narratiu on es dibuixa una gran quantitat d’imatges cinematogràfiques.

ÀLEX RIGOLA

RETORN A HAIFA

Adaptació de la novel·la de Ghassan Kanafani
Traducció: Anna Gil Bardají
Adaptació, disseny de llums i direcció: Àlex Rigola
Repartiment: Chantal Aimeé, Jordi Figueras, Ariadna Gil I Carles Roig

Espai escènic: Patricia Albizu

Ajudant de direcció: Paula Blanco
Produccció executiva: Mireia Pol

Agraiments a Maria Bohigas (CLUB EDITOR)
Heartbreak Hotel i Titus Andrònic S.L. i el recolzament del Departament de Cultura Generalitat de Catalunya.