BRENDEMÜHL PER PALESTINA. HAYAT


UN CANT A LA VIDA
Hayat és un recital-homenatge a la gent de la terra de Canaán. Poemes i reflexions que sorgeixen de l’estupor pel
desplaçament forçat i l’asfíxia empesa contra els habitants de l’actual Palestina i el Líban. Un cant a la vida malgrat estar sotmesos a anys de dolor., acompanyat per músiques de la conca mediterrània oriental.
12/04/26
Mahmud Darwish, Fadwa Tuqan, Najwan Darwish, Rafeef Ziedah, Martin Heidegger, Desmond Morris, Cornelio Fabro, Taha Muhàmmad Alí, Hannah Arendt
ÀLEX BRENDEMÜHL i NORA BUSCHMANN (guitarra)
ÀLEX BRENDEMÜHL PER PALESTINA. HAYAT.
Idea i veu: Àlex Brendemühl
Guitarra: Nora Buschmann
“Hadeel té nou anys, No, disculpin. Tenia nou anys.”
Rafeef Ziadah
Com es construeix un discurs d’odi i supremacía? I com es va construint la resilència d’un poble que pateix agressions permanenment? Tots aquellsinfants que ens miren amb aquells ulls enormes, què pensen, com se senten? I les seves mares i els seus pares ? Com fan el dol ? Com miren al cel ?
Perquè un poble necessita eixamplar el seu espai vital? És cobdicia? Fanatisme religiós? Venjança? A qui pertany un troç de terra o potser la terra no és de ningú?
Davant el terrorisme d’Estat perpetrat per l’Estat d’Israel i els EEUU contra la població de Gaza ens va semblar una necessitat trobar un canal d’expressió per la nostra ràbia i el nostre estupor. I va ser un desigd’entendre. Fou el llibre “Viure, nàixer i morir a Gaza” del periodista valencià David Segarra i les seves fotografies que mostren la vitalitat i la bellesa de la franja fa quinze anys, que ens van inspirar la manera d’acostar-nos hi.
Després vam anar reculant a la història desde la creació de l’Estat d’Israelamb Hitler i Hannah Arendt, passant per la capacitat de raonar de l’ésserhumà de la que parla Heidegger, fins a arribar als antics grecs, a Hesíode, per esbrinar l’orígen de la còlera dels Déus.
No hem trobat totes les respostes que voldríem,però tanmateix no enspodem quedat callats lamentant-nos de la nostra inacció. És la poesía i la música tradicional de l’Anatòlia, de Grècia i del Llevant mediterrani que juntament amb Bach ens han donat una mica de llum i ens fan vibrar ambaquelles persones, veínes nostres, que pateixen o ja no hi són.
Per una Palestina lliure. I un món sense guerres.
Àlex Brendemühl